Resultats de la cerca

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984

Paisatgista i pintor de marines Començà a pintar aquarelles, els temes de les quals passà després a l’oli Fou molt influït per l’obra de CLorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes Sortida del sol enmig de la boira 1807 i Dido construint Cartago 1815, ambdós a la National Gallery de Londres El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció 1819-1840, en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella…

Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique

A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França