Resultats de la cerca

Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut A 24 anys obtingué un càrrec reial al Rosselló, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana Residí a Perpinyà, on nasqué la seva filla Susanna 1722 L’any següent s’establí a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux Publicà diverses obres ballets, com Don Quichotte chez la duchesse 1743, Daphnis et Chloé 1747 i els grans motets Exaudiat te 1741 i…

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

Treballà a l’Observatoire de París i es distingí pels treballs sobre anàlisi teoria de funcions i per les investigacions en astronomia

Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz