Resultats de la cerca

Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hitita, luvi, hitita jeroglífic, palaic lici i lidi

L’element explicatiu pot ésser un adjectiu, una frase relativa, etc A un bon home, bon és un adjectiu explicatiu no especifica home A l' escriptura, que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals, és un codi de signes convenionals , la proposició que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals explica l’escriptura sense modificar-la

Desenvolupament enciclopèdic El desig vehement d’investigació lírica porta l’autor a provar d’esberlar totes les convencions formals de la poesia Esperit barroc i anticlàssic, Gimferrer fa de l’aparell teòric i lingüístic de la literatura el tema central del llibre mostra els referents literaris dels poemes, els paranys de la llengua que fa servir, la reflexió crítica sobre la poesia i, tot jugant amb aquests elements, compon una de les obres més radicalment innovadores de l’època L’inici de la seva obra literària en català suposa el descobriment d’una llengua amb la qual «ja li és possible…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la…

Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò…

Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres pobles…

És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística  del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…

El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…

Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’allunyament d’àmplies…