Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de…
goethita

Goethita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro hidratat, FeO(OH).
És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’…
pegmatita
pegmatita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva filoniana d’origen hidrotermal.
Les pegmatites es presentes associades quasi sempre amb el granit, puix que són el resultat de la cristallització fraccionada del magma Les pegmatites granítiques són formades per quars i feldespats alcalins, quasi sempre amb moscovita i de vegades també amb biotita, per la qual cosa la seva composició és gairebé idèntica a la del granit La diferència essencial amb aquest està en la seva textura, puix que les pegmatites són químicament i mineralògicament simples, però també n'hi ha de complexes, que contenen elements rars i minerals poc corrents en aquest cas, poden tenir una…
espodumena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, LiAlSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia
witherita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie del grup de l’aragonita, carbonat de bari, amb el 69,6% de bari; molt sovint amb impureses de calci i estronci en substitució del bari.
Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
Aḥmad ibn Yaḥyā
Islamisme
Imam del Iemen (1948-62).
Inicià una política d’entesa amb les potències occidentals per tal d’explotar les riqueses minerals del país La pressió dels grups nacionalistes i reformadors, però, feu que Aḥmad cerqués l’aliança amb els països àrabs i amb els socialistes, alhora que estava en conflicte amb l’imperialisme britànic respecte a les colònies de l’Aràbia del Sud 1956 Fruit de l’entesa amb els països àrabs fou la incorporació del Iemen a la RAU 1958, fins a la seva desintegració 1961 Malgrat tot, continuà una política interna de govern absolutista que provocà, el 1961, un atemptat frustrat contra la…
Els nutrients
Els nutrients o substàncies nutritives que requereix l’ésser humà per a mantenir les seves funcions poden diferenciar-se en diversos grups hidrats de carboni, greixos o lípids, proteïnes, vitamines, minerals, aigua i electròlits Cada un d’aquests grups de nutrients presenta unes característiques particulars en relació a la seva estructura química, els aliments en els quals es troba en major concentració, la seva digestió i absorció per part de l’organisme, les seves principals funcions i, finalment, el seu metabolisme, és a dir, les transformacions que experimenta a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina