Resultats de la cerca

En l’evolució vers el Renaixement contribuïren, especialment, V Foppa, influït per A Mantegna, i les estades a Milà de DBramante i de Leonardo da Vinci, que hi pintà dues obres tan divulgades com la Mare de Déu de les roques i la Santa Cena Entre els pintors que recolliren els ensenyaments d’aquests artistes cal citar Bergognone, GA Boltraffio, B Luini i Marco d’Oggiono

Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular

Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 9 focs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego El 1611, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblat, però es despoblà a mitjan segle XIX Només en resta l’església Sant Sebastià

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne

És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mare de Déu de la Mata Formava municipi independent a mitjan segle XIX

L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan segle V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis

Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès

A la corona catalanoaragonesa el càrrec existí ja des de mitjan segle XIII Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó hi havia tres vicealmiralls a les ordres de l’almirall, que corresponien respectivament als regnes de València i de Mallorca i al Principat

Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals

Aquesta torre, l’emplaçament exacte de la qual es desconeix, era situada prop de Benissanet Els partidaris dels Entença la cremaren el 1291, durant les lluites que enfrontaren els templers i els Montcada i els Entença Segons P Madoz, a mitjan segle passat era enrunada