Resultats de la cerca

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989,…

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

S’inicià el 1988 al Reial Club Nàutic de Tarragona, on formà l’equip Fórmula Tarragona fent de copilot de Peter Martínez Es proclamà campió del món en l’especialitat P-550-RH 1993 i d’Europa en PR-550 2004, i guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 També assolí cinc Campionats d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005, i pujà al podi en diferents Campionats d’Europa i del Món Té la medalla d’or al mèrit motonàutic de la federació espanyola i les medalles d’or, plata i bronze de la federació catalana

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

S’inicià com a professional al Club Nàutic Castelldefels i guanyà dos títols de primera divisió catalana 1983, 1984 La temporada 1986-87 jugà amb la Unió Esportiva la Palma i des del 1988 amb el Futbol Club Barcelona, on jugà fins al començament dels anys noranta Gua-nyà una Copa del Rei 1989 i una Recopa d’Europa 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Jugà en una trentena d’ocasions amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona d’Espanya el 1983 Fou el seleccionador català al començament dels anys noranta

Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt illustrada, i publicà…

Collaborà amb Le Corbusier els anys 1928-29, en els projectes de la Villa Savoye, el Centre Soyuz i la Cité de Refuge El 1930 marxà als Estats Units, on residí cinc anys a la costa est, i hi construí, entre d’altres, la casa Aluminaire 1930-31 S'installà a Palm Springs, Califòrnia, on realitzà diversos projectes, entre els quals destaquen les seves residències, especialment la que bastí el 1964, una artificiosa construcció realitzada amb estructura metàllica i materials industrials prefabricats També realitzà l’edifici de l’ajuntament de Palm Springs 1952, el club nàutic de Salton Sea 1958 i…