Resultats de la cerca
Es mostren 2887 resultats
Alessandria
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província d’Alessandria, vora el Tanaro.
Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo
Harald Leonard Fryklöf
Música
Compositor, organista i professor suec.
Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
trouvère
Literatura
Nom genèric que prengueren els poetes lírics cortesans en llengua d’oïl, des del final del s. XII fins al començament del XIV, imitant el nom de trobaire (en cas oblic trobador) dels poetes en llengua d’oc, dels quals prengueren l’estrofisme, l’estil i una gran part del contingut.
Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185
abadia de Maria Laach
Monestir
Monestir benedictí de la Renània, situat vora el Laacher See, a 15 km d’Andernach.
Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del s XIX L’església s XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’"Archiv für Liturgiewissenschaft” i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes
Magnèsia
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
Teofilo Folengo
Literatura italiana
Poeta italià.
De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari
Jacques Champions de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Descendent d’una nissaga d’organistes notables, és considerat el precursor dels grans clavecinistes francesos Fou primer clavecinista de cambra de Lluís XIV després del 1655 la seva fama minvà i fou desposseït del càrrec 1662 Tingué nombrosos deixebles, entre els quals els Couperin, Jean-Henri d’Anglebert, Robert Cambert, etc Fou amic de Constantijn i de Christiaan Huygens el darrer formà part del grup dels Honnêtes Curieux, que conreà la música a París i que ell havia fundat Deixà, entre altres obres, diversos llibres de Pièces de Clavessin 1670
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina