Resultats de la cerca

Port arrosser durant l’era Tokugawa 1603-1867, declinà aquesta funció amb l’obertura del ferrocarril de Tohoku, a la darreria del sǏX Actualment és un important port de pesca d’altura Té ostricultura al llarg de la costa, indústria de preparació i conserves de peix i fabricació d’arpons per a baleners Disposa en el sector oest d’una àrea dedicada al conreu intensiu d’hortalisses i fruiters, principalment destinats al mercat local

La fiscalia de Nova York obre una investigació a la multinacional tecnològica Facebook per haver obtingut sense permís l’accés als contactes de prop d’1,5 milions d’usuaris de la xarxa social El mateix dia, la Comissió Irlandesa de Protecció de Dades anuncia l’obertura d’una investigació a Facebook per una fallada en els sistemes de seguretat que al març del 2019 va donar accés a uns 600 milions de contrasenyes d’usuaris

Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada

El recipient es desplaça per uns carrils disposats en un pla inclinat, el moviment de pujada i de baixada del qual s’obté mitjançant un cable accionat per un torn manual o automàtic La càrrega és efectuada, a la part baixa del seu recorregut, per la part superior, que és oberta, i la descàrrega o buidatge, a la part alta del recorregut, té lloc per una obertura del seu fons o bé per trabucament

El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip el 1966 Fou un dels millors jugadors catalans d’aquells anys, fins que es retirà el 1975 La seva posició preferida era la de mig d’obertura, però també jugà de centre i ala Guanyà dos Campionats de Catalunya 1968, 1969 i dos subcampionats d’Espanya, els mateixos anys També aconseguí la Copa Ibèrica del 1970 Disputà 14 partits amb la selecció espanyola absoluta

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal Lisboa, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen Dinamarca, Ginebra Suïssa, Varsòvia Polònia i Zagreb Croàcia, que s’afegeixen a les vuit ja existents Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol