Resultats de la cerca

Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet

Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida pel nou papa…

Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080-82, amb la…

Hi participaren també els legats del papa Agató Hi fou condemnada la doctrina del monotelisme una voluntat en Crist El patriarca de Constantinoble, Sergi 610-638, propagador de la doctrina, i el papa Honori 625-638, que l’havia acceptada, hi foren anatematitzats El papa Lleó II aprovà després el concili i els anatemes Per tal de completar l’obra dels concilis V i VI, que no redactaren cànons disciplinaris, es reuní un concili, el 692, conegut amb el nom de Πενθέκτη en llatí Quinisextum , però més generalment és designat amb el nom de concili in Trullo, per tal com se celebrà a la sala de la…

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols a la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Partidari de la Reforma, atacà amb realisme i fe profunda el papa Les seves obres literàries són sàtires burlesques d’esperit popular Vom Papst und seiner Priesterschaft ‘Sobre el papa i el seu clericat’, 1523, Ablasskrämer ‘Venedor d’indulgències’, 1525 i Elsli Tragdenknaben 1529 Fou també pintor i arquitecte

Nascuda en una família luterana, als divuit anys emigrà a Nova York, on treballà com a infermera des del 1888 L’any 1902 es convertí al catolicisme, i el 1904 anà a Roma per a realitzar la seva vocació religiosa Ingressà inicialment a la casa de Santa Brígida  de l’orde carmelità, i dos anys després el papa Pius X li donà permís per a prendre l’hàbit de les brigitines , orde que refundà el 1911 Entre el 1923 i el 1931 obrí cases a Itàlia, Suècia, Suïssa i Anglaterra, i el 1937 a l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial amagà més de seixanta jueus de la persecució nazi, i per aquest motiu rebé…

Net de Juan Pacheco, marquès de Villena, i fill d’Alfonso Téllez-Girón y Portocarrero Doctor en ambdós drets, entrà al servei d’Adrià d’Utrecht i l’acompanyà a Roma, quan esdevingué papa Adrià VI, com a cambrer secret Fou prelat domèstic del papa Climent VII i bisbe de Mondoñedo 1532-37, de Ciudad Rodrigo 1537-39, de Pamplona 1539-45, de Jaén 1545-54 i de Sigüenza 1554-60 Com a tal assistí al concili de Trento, on intervingué sovint Hi suscità el tema de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que defensà Fou creat cardenal 1545 i bisbe d’Albano 1547 S'oposà aferrissadament al trasllat del…

Heretà el principat de Tàrent 1140 i el de Càpua 1144 i el ducat de Nàpols 1144, però hi renuncià pel ducat de Pulla 1148 S'alià amb Bizanci, el papa i Venècia contra l’emperador Frederic I Amb l’ajut del papa dominà els senyors feudals rebellats en contra d’ell