Resultats de la cerca
Es mostren 1482 resultats
Sant Jaume (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…
Sant Andreu de Bellveí (Calders)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot seguint un…
Crismó de Garòs (Salardú)
Art romànic
Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…
Vasos sanguinis del testicle i de l’epidídim
Anatomia humana
El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…
bus
Electrònica i informàtica
Interconnexió, per mitjà de dos o més conductors en paral·lel, d’un grup de dispositius digitals, com també la disposició espacial més senzilla de les xarxes informàtiques.
Així, una xarxa amb una disposició o estructura o topologia en bus consisteix en una línia de transmissió oberta on hom connecta directament els terminals, mitjançant les interfícies adequades La disposició en arbre és una generalització de l’anterior el bus arrenca d’una capçalera i es bifurca successivament en branques, cadascuna de les quals té també estructura de bus Si hi ha una connexió directa entre tots els terminals i un node central, hom parla de disposició en estrella I si el bus consisteix en un seguit de línies en circuit tancat, equipades de repetidors des d’on es deriven els…
bus
Electrònica i informàtica
Conjunt de línies de transmissió en paral·lel que serveixen per a intercomunicar els diferents blocs (unitat central de procés, memòria, equips perifèrics, etc) que componen un ordinador.
És una característica essencial del bus el fet que aquestes línies siguin comunes i usades alternativament per tots els dispositius que hi són connectats Hom distingeix tres tipus de busos el bus de dades , el bus d’adreces , que es fa servir per a seleccionar la posició de memòria o el dispositiu al qual hom vol accedir, i el bus de control , que indica l’estat de la unitat central de procés, el mode de funcionament dels altres busos i també serveix per a sincronitzar les diferents unitats de l’ordinador Quan el senyal que és transmès és de naturalesa òptica i no elèctrica, el conjunt de…
parc eòlic
Física
Conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.
La tipologia més habitual és a terra, però també poden ser marins, situats a uns quilòmetres de la costa
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…
xarxa neuronal
Estructura que funciona mitjançant el processament en paral·lel d’un gran nombre d’elements interconnectats entre si i que emulen, en certa manera, el funcionament del cervell humà.
Una xarxa neuronal presenta una estructura amb diverses entrades i sortides, les quals necessiten un procés d’entrenament per a reaccionar de la manera desitjada a uns estímuls d’entrada particulars Les xarxes neuronals estan formades per un gran nombre d’elements bàsics, agrupats en diferents nivells o capes i es troben altament interconnectats D’ençà de la primera conferència sobre intelligència artificial el 1956 a Dartmouth, on es presentà la primera simulació d’una xarxa neuronal, la investigació en aquest camp ha estat força significativa, i destaquen les aportacions d’autors com Widrow…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina