Resultats de la cerca

Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi

Fou cinc vegades ministre d’afers estrangers, delegat de l’imperi a la conferència de París 1851, president del consell de reforma Tanzimat i gran visir 1861-66 Partidari de l’occidentalització, és l’autor de la primera gramàtica moderna del turc Kavaid-i Osmaniye , 1851

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de…

Partidari de la Reforma, atacà amb realisme i fe profunda el papa Les seves obres literàries són sàtires burlesques d’esperit popular Vom Papst und seiner Priesterschaft ‘Sobre el papa i el seu clericat’, 1523, Ablasskrämer ‘Venedor d’indulgències’, 1525 i Elsli Tragdenknaben 1529 Fou també pintor i arquitecte

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

Almirall i polític, net de Carles IV Era home d’idees liberals i afiliat a la francmaçoneria Complicat en el moviment progressista del 1846 a Galícia, fou bandejat A la caiguda d’Isabel II fou partidari d’Espartero Perdé la vida en un duel amb el duc de Montpensier

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració

Comte de Theux de Meylandt Dirigent del partit catòlic conservador, fou diputat 1830, partidari de Leopold I, ministre i cap de govern 1834-40 Defensà una àmplia autonomia regional i municipal Perdé popularitat en acceptar el tractat de Londres 1839 i cedir una part del Limburg als Països Baixos

Fou un dels fundadors de la Rābita al-Qalamiyya o agrupació literària d’escriptors àrabs emigrats als EUA Collaborà a la revista d’expressió àrab “Al-Funūn”, a Nova York, i a diversos periòdics de caire polític Fou un decidit partidari de la modernització de la poesia àrab