Resultats de la cerca

Visqué malalta a Londres, on publicà A Drama of Exil ‘Un drama de l’exili’, 1845 i fugí a Itàlia amb Robert Browning, amb el qual es casà La seva poesia combina el lirisme romàntic amb l’erudició sovint abstracta Es destacà, sobretot, per la sinceritat personal dels Sonnets from the Portuguese ‘Sonets del portuguès’, 1847 i com a narradora amb un gran sentit de la ironia en la novella en vers Aurora Leigh 1847

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i fou professor a la universitat És autor de diverses relacions de festes i justes poètiques celebrades a València amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon 1606 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 És també autor de sermons, obres hagiogràfiques i de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès, tot en castellà

Fou sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de nens cantors a la catedral de Sevilla entre el 1525 i el 1536 L’any 1532 publicà, a Alcalá de Henares, el tractat Arte de canto llano puesta y reducida nuevamente en su entera perfición , del qual es feren diverses reedicions, fins i tot tres en portuguès entre els anys 1602 i 1625 Les seves contribucions, força agosarades en alguns aspectes, foren molt apreciades per tractadistes posteriors, com Pietro Cerone

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1980 Acumulà més de seixanta victòries a Catalunya L’any 2001 competí pel Portes Artevi i guanyà el Gran Premi Gas de Lleida Posteriorment passà pel Lycos i fou professio-nal amb l’equip portuguès Matesica 2004, amb el qual disputà la Volta a Portugal i el Gran Premi de Correios Guanyà tres edicions de la Copa de Critèrium El 2008 s’integrà a l’equip de la Societat Ciclista Ilerdense

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès