Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…
Bernat de So i de Vilaragut
Bernat de So en un retrat que apareix al retaule de Sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló a Évol (Conflent)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…
,
Ávalos
Militar
Família d’origen castellà que s’establí a Nàpols a mitjan segle XV, on esdevingué, per la seva fortuna i els càrrecs polítics i militars que ocuparen els seus membres, una de les més importants a la Itàlia del segle XVI.
Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres Rodrigo o Ruy López de Ávalos 1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de Ávalos , primer…
gospodar
Títol portat pels prínceps de Moldàvia i Valàquia, sota el domini otomà, des del s XV fins a la darreria del XIX.
gonfanoner
Història
Dignitat o càrrec donat per l’Església a prínceps i a alts personatges, delegats per a custodiar el gonfanó de l’Església romana.
Alguns reis de Catalunya-Aragó tingueren aquest privilegi Jaume II des del 1295, després de l’acord d’Anagni amb Bonifaci VIII
orde de Carles III
Història
Orde civil instituït a Espanya per Carles III el 1771 per commemorar el naixement de l’infant Carles, fill dels prínceps d’Astúries.
Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772
marquesat de la Ferla
Història
Títol concedit a Sicília, el 1625, a Anna de Requesens i de Montcada, divuitena baronessa de la Ferla, filla dels prínceps de Pantel·leria.
Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina