Resultats de la cerca
Es mostren 655 resultats
gospodar
Títol portat pels prínceps de Moldàvia i Valàquia, sota el domini otomà, des del s XV fins a la darreria del XIX.
gonfanoner
Història
Dignitat o càrrec donat per l’Església a prínceps i a alts personatges, delegats per a custodiar el gonfanó de l’Església romana.
Alguns reis de Catalunya-Aragó tingueren aquest privilegi Jaume II des del 1295, després de l’acord d’Anagni amb Bonifaci VIII
orde de Carles III
Història
Orde civil instituït a Espanya per Carles III el 1771 per commemorar el naixement de l’infant Carles, fill dels prínceps d’Astúries.
Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772
marquesat de la Ferla
Història
Títol concedit a Sicília, el 1625, a Anna de Requesens i de Montcada, divuitena baronessa de la Ferla, filla dels prínceps de Pantel·leria.
Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…
Lucas Cranach
Dona amb vestit daurat i nen, de Lucas Cranach el Vell
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Feu l’aprenentatge al taller del seu pare, també pintor i gravador, Hans Cranach Al començament del segle XVI s’establí a Viena a aquesta època pertanyen les primeres obres conegudes de l’artista la Crucifixió conservada al Kunsthistorisches Museum de Viena 1500 i la Crucifixió conservada a l’Alte Pinakothek de Múnic 1503 A la fi del 1504 es traslladà a Wittemberg, on entrà al servei de l’elector Frederic de Saxònia En 1508-09 feu un viatge als Països Baixos La coneixença directa de la pintura holandesa contemporània fou transcendental per a la seva obra posterior, més diversa i abundant Fou…
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina