Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
la Dictablanda
Història
Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 — 14 febrer 1931), que substituí la Dictadura de Primo de Rivera, de la qual atenuà algunes disposicions repressives.
Hom l’aplica també al govern presidit per l’almirall Juan BAznar, que preparà les eleccions del 12 d’abril de 1931
Eines de Rotllí Gautier, mestre major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 27 d’octubre de 1442 Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica “Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu” Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II “ Primo , XXXVIII parells de gúbies o informadós, a raó de VIII dinés per peça, que…
Vida privada
Literatura catalana
Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.
El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…
Albert Pérez i Baró
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i sindicalista.
Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió…
, ,
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat…
Adolf Pizcueta i Alfonso
Història
Literatura catalana
Política
Polític i promotor cultural.
Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…
,
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
Literatura i política
La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina