Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
poligalàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i ordinàriament alternes, de flors hermafrodites, zigomorfes, de gineceu súper, arranjades quasi sempre en raïm, i de fruits generalment en càpsula loculicida.
És una família de distribució cosmopolita, que comprèn al voltant de 750 espècies, la majoria pertanyents al gènere polígala
xacolí
Enologia
Vi una mica aspre, de grau alcohòlic relativament baix (7-8°) i de vida curta, que hom obté per fermentació de most de varietats de raïm que per causes meteorològiques no han madurat normalment.
És propi del País Basc
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
San Marino
Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom…
Colldejou
Colldejou (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…
hortènsia d’hivern
Hortènsia d’hivern (Bergenia crassifolia)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, de 15 a 40 cm d’alçària, de soca gruixuda, de fulles ovals i carnoses i de flors d’un color de rosa pujat, en raïm dens.
Originària de l’Altai, es plantada en tests i parterres
resedàcies
Botànica
Família de readals integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes, simples, lobulades o pinnatífides, de flors zigomorfes, hermafrodites, hipògines i amb els pètals més o menys laciniats, arranjades en raïm, i de fruits capsulars.
Comprèn unes 80 espècies, pròpies de la regió mediterrània i d’altres zones temperades Resedàcies més destacades Reseda sp reseda , enturió Reseda alba capironat Reseda lutea gandalla , reseda groga Reseda luteola galda , gavarró Reseda odorata marduixí Reseda phyteuma pebrots de ruc
marcòlic vermell
Marcòlic ( Lílium martagon )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles lanceolades i verticil·lades i de flors d’un color de rosa purpuri, pèndules i disposades en raïm lax.
Creix en boscs i en prats, a muntanya