La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques. Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne.

Fluxos comercials

Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba. Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia...