Resultats de la cerca

Fill d’una família treballadora, es llicencià en economia a l’Instituto Nacional Politécnico 1972 i es doctorà a la Universitat de Yale EUA el 1978 El 1971 ingressà al Partido Revolucionario Institucional PRI a través de l’Instituto de Estudios Políticos y Económicos IEPES El 1987 fou nomenat secretari en el ministeri de planificació i pressuposts, i el 1992, secretari d’educació pública Candidat del PRI, el 1994 guanyà les eleccions per un estret marge, i es convertí en president de la República fins el 2000 Dins el seu mandat aconseguí estabilitzar l’economia mexicana, inicià una sèrie de…

El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives reformes…

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…

Polític francès Fill de Michel Le Tellier , continuà l’obra paterna a l’administració militar Nomenat ministre d’estat per Lluís XIV 1672, fou el veritable creador de l’exèrcit reial, del qual suprimí les darreres característiques medievals, mitjançant la introducció de reformes centralitzadores que posaren fi a l’esperit de banda de cada regiment i a l’autonomia de la noblesa “d’espasa”, la qual sotmeté a l’administració civil El 1675 instituí l' ordre de tableau , que permetia als simples soldats d’arribar als graus més alts Fundà les escoles d’artilleria de Douai, Metz,…

Les notícies sobre el castell de Milmanda són escasses La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 o 1149, en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172 Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l’any 1272 La granja de Milmanda és en l’actualitat un gran casal gòtic fortificat, bastit…

Des de molt jove mostrà una gran vocació per la poesia i el teatre, però poc després de traslladar-se a Roma el 1807 per estudiar dret, abandonà la universitat i dirigí el seu interès cap a la música A la capital italiana fou deixeble de G Janacconi composició Del 1812 al 1815 estudià amb G Paisiello a Nàpols, on estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia 1815 Tot i que aconseguí un cert èxit amb obres com Zadig ed Astartea 1825, Giuletta e Romeo 1825 i Marco Visconti 1838, la seva activitat més reconeguda fou la de professor de cant, que dugué a terme a Venècia, Trieste, Viena, París…

Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així,…

Els tribunals van deixar en llibertat dos opositors, un periodista i un defensor dels drets humans en unes decisions que van mostrar, segons la defensa d'un dels acusats, "la independència del poder judicial" en la monarquia absoluta de Mswati III El periodista Bheki Makhubu i el defensor dels drets humans Thulani Maseko, condemnats a dos anys de presó al març del 2014 per criticar l'arbitrarietat del sistema judicial, van ser absolts pel Tribunal Suprem En un altre dictamen, el Tribunal Suprem també va ordenar l'alliberament de Mario Masuku, president de PUDEMO, una formació opositora…

El president Bingu wa Mutharika va ser reelegit en les eleccions celebrades al maig del 2009, en què va obtenir més del doble de vots que el seu rival, John Tembo Mutharika en va aconseguir 2,7 milions, i Tembo, 1,2 milions En les legislatives, el Partit Democràtic Progressista PDP, la formació de Mutharika, va assolir la majoria, amb 91 escons d'un Parlament format per 193 diputats el Partit del Congrés de Malawi PCM, de Tembo, 25 i el Front Democràtic Unit FDU, de l'expresident Bakili Muluzi, 17 En la cerimònia d'investidura, Mutharika va prometre continuar el combat contra la corrupció i…

Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza 1876 Collaborà en…