Resultats de la cerca

Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda

Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest…

Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac El seu pare gestionà de l’arquebisbe de Narbona Aimeric l’erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d’Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956 Aquest dedicà tot seguit la nova catedral Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970 el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l’abadiat d’Alaó De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d’Urgell La seva activitat com a constructor d’esglésies fou ben notable

L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner