Resultats de la cerca
Es mostren 10597 resultats
tel·lurià | tel·luriana
monoplegia
Patologia humana
Paràlisi localitzada en un sol membre o en un sol grup muscular.
moviment directe
Astronomia
Moviment orbital d’un cos al voltant del Sol, o d’un satèl·lit al voltant del corresponent planeta, que, vist des del pol boreal de l’eclíptica, s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
Tots els planetes tenen moviment directe al voltant del Sol
pou
Tecnologia
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous poden ésser…
anomalia Pioneer
Astronàutica
Desviació que s’observa en les trajectòries de les sondes Pioneer 10
i Pioneer 11
respecte de les trajectòries que hom pot calcular tenint en compte l’efecte gravitatori del Sol i els altres cossos que formen part del sistema solar.
Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de…
nana marró
Astronomia
Tipus d’estel que té una massa entre un 1% i un 8% de la del Sol, tan petita que no s’hi produeix la fusió nuclear, per la qual cosa és molt difícil de detectar.
El 1992, C Bryja i els seus collegues de la Universitat de Minnesota, anunciaren el descobriment de set nanes marrons al cúmul de les Híades, amb una lluminositat entre 2 000 i 4 000 vegades menor que la del Sol
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat…