Resultats de la cerca

De pare francès i mare italiana, començà a estudiar cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a França Quan abandonà aquest país es traslladà amb la seva família a Ciutat de Mèxic, on debutà l’any 1931 en el paper d’Alphonse La favorita El 1938 cantà, també a Ciutat de Mèxic, la part de Luna d' Il Trovatore i seguí com a baríton amb diverses òperes de G Verdi, G Puccini i G Donizetti A partir del 1943 començà a interpretar papers de tenor Fou considerat un dels millors intèrprets de les òperes de Verdi, i en especial del paper d’Otello, que arribà a enregistrar amb…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions…

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Fill del duc de Modrone, des de petit sentí una gran passió per la música i estudià violoncel També assistia sovint a les representacions del Teatro alla Scala, d’on el seu avi i el seu pare havien estat directors artístics A partir dels anys cinquanta, a més del cinema, es dedicà a la producció operística, amb obres com La vestale , La sonnambula , La Traviata o Anna Bolena , totes amb la soprano Maria Callas El 1958, la seva producció de Don Carlos s’estrenà al Covent Garden La seva carrera com a productor operístic acabà el 1972 amb Manon Lescaut , que rebé excellents crítiques Revolucionà…

Estudià a l’Escuela Superior de Canto de Madrid i a la Universitat de Michigan Ben aviat destacà com un dels barítons més prometedors de la seva generació S’ha especialitzat en el repertori còmic dels segles XVIII i XIX, tot i que també ha treballat el repertori contemporani, com El gato montés , de M Penella, que cantà al Japó S’ha destacat especialment a la Staatsoper de Viena en títols com La bohème o Don Giovanni , sota la direcció de Claudio Abbado, i a l’Òpera de Zuric amb Les noces de Fígaro , sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt El 1989 debutà a la Scala de Milà amb…

A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on el 1920 s’estrenà la seva òpera Soeur Béatrice , sobre un text de M Maeterlinck En 1921-24 amplià la seva formació a Berlín, on treballà com a assistent d’E Kleiber a la Staatsoper Posteriorment tornà a Atenes, on del 1934 al 1936 fou director de l’Orquestra Simfònica El 1932 es presentà a París i dirigí l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1937 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigí fins el 1949 i amb la qual se centrà en el repertori contemporani i interpretà òperes de R Strauss i A Berg en versió de…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra de Londres i…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…