Resultats de la cerca
Es mostren 1260 resultats
Felip III de Navarra
Història
Rei de Navarra (1328-43) i comte d’Évreux (1317-43).
Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux
Joan Mestre i Tudela
Història
Dirigent carlí.
D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
Ramon de Saguàrdia i de Rocabertí
Història
Segon vescomte de Canet.
Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries
,
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…
Atlanta

Vista del Centenial Olympic Park d'Atlanta
Ciutat
Capital de l’estat de Geòrgia, als EUA, als contraforts dels Apalatxes (l’aglomeració 2 833 511 h).
És un centre administratiu i industrial indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques Aeroport L’àrea metropolitana comprèn un gran nombre de centres d’ensenyament superior, entre els quals l’Atlanta University, fundada el 1865, el Clark College, fundat el 1869, l’Emory University, fundada el 1915, i el Georgia Institute of Technology, fundat l’any 1885 La ciutat fou fundada el 1837 a la terminal d’un ferrocarril de l’estat i anomenada, fins al 1845, Terminus Fou incendiada pel general unionista Sherman al setembre del 1864, després d’un setge de dos mesos L'any…
La població mundial arriba als 6.000 milions
El secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, viatja a Sarajevo per assistir al naixement del primer nen del dia a la ciutat, simbòlicament el que fa que la població de la Terra arribi oficialment als 6000000000 d’habitants Aquesta xifra no s’assolirà fins al final d’any, però l’ONU va decidir celebrar el naixement d’avui a Sarajevo per a recordar els prop de 1600 nens que van morir en el setge que va patir la ciutat durant la guerra de Bòsnia Annan aprofita l’atenció mediàtica per a fer una crida als països desenvolupats perquè aportin recursos per a afrontar el…
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina