Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
Atlanta

Vista del Centenial Olympic Park d'Atlanta
Ciutat
Capital de l’estat de Geòrgia, als EUA, als contraforts dels Apalatxes (l’aglomeració 2 833 511 h).
És un centre administratiu i industrial indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques Aeroport L’àrea metropolitana comprèn un gran nombre de centres d’ensenyament superior, entre els quals l’Atlanta University, fundada el 1865, el Clark College, fundat el 1869, l’Emory University, fundada el 1915, i el Georgia Institute of Technology, fundat l’any 1885 La ciutat fou fundada el 1837 a la terminal d’un ferrocarril de l’estat i anomenada, fins al 1845, Terminus Fou incendiada pel general unionista Sherman al setembre del 1864, després d’un setge de dos mesos L'any…
La població mundial arriba als 6.000 milions
El secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, viatja a Sarajevo per assistir al naixement del primer nen del dia a la ciutat, simbòlicament el que fa que la població de la Terra arribi oficialment als 6000000000 d’habitants Aquesta xifra no s’assolirà fins al final d’any, però l’ONU va decidir celebrar el naixement d’avui a Sarajevo per a recordar els prop de 1600 nens que van morir en el setge que va patir la ciutat durant la guerra de Bòsnia Annan aprofita l’atenció mediàtica per a fer una crida als països desenvolupats perquè aportin recursos per a afrontar el…
Roger de Rabutin
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor francès.
Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades
Miquel de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707 Més tard lluità al front de Lleida No consta que s’exiliés…
Pere l’Ermità
Cristianisme
Monjo i croat francès.
La llegenda li atribueix un paper important en la predicació i organització de la primera croada Les seves predicacions, però, són posteriors al concili de Clarmont d’Alvèrnia 1095 Prengué part principal en l’expedició popular que culminà en el desastre de Herseek 1096 i incorporà les restes de les seves tropes a l’exèrcit de Jofré de Bouillon 1097 Durant el setge d’Antioquia 1098 fugí, però s’uní després a les tropes, per entrar a Jerusalem De retorn, fou fundador i prior del monestir de Neufmoustier, prop d’Huy Venerat com a beat, la seva festa se celebra el 8 de juliol
Pere I d’Albarrasí
Història
Primer senyor d’Albarrasí (~1166-86).
Ric home navarrès, senyor d’Estella, primogènit de Rodrigo Pérez de Azagra Passà al servei d’Alfons VIII de Castella Segurament havia prestat auxili al rei ibn Mardaniš de Múrcia i de València, el qual li concedí ~1167 la senyoria d'Albarrasí , que pertanyia a la zona de conquesta catalanoaragonesa i es declarà “vassall de santa Maria” i no reconegué altre senyor Prengué part destacada en el setge de Conca 1177 al costat d’Alfons VIII de Castella i d’Alfons I d’Aragó ambdós reis es posaren d’acord diverses vegades, tanmateix sense resultat, per posar fi a la independència del seu estat El…
Gaspar Mascó
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull amb notícies fins el…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina