Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
pam de destre
Física
Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre, o sia 233 mm.
Aquesta mesura era l’emprada en les Ordinacions d’En Sanctacília
original
Dret
Escriptura pública que hom treu immediatament del protocol del notari, o sia la primera còpia literal.
publificar
Dret administratiu
Assumir, els poders públics, la titularitat d’una activitat o d’un servei quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament, sia concedint-la a una empresa privada.
crida
Disseny i arts gràfiques
Senyal que un autor o corrector fa en un original o a les proves d’impremta per indicar-hi alguna correcció o fer-hi alguna addició, sia de contingut, sia en relació amb els caràcters emprats.
estudiantina
Música
Comparsa d’estudiants, o d’altres persones amb el vestit propi dels antics estudiants, que surt pels carrers a cantar i sonar per tal de captar diners, sia amb fins benèfics sia amb fins de diversió.
Es coneix també amb els noms de tuna o rondalla ^
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les…
Philippe Noiret
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju La vie de Château 1965, de JP Rappeneau L’une et l’autre 1967, de R Allio La grande bouffe 1973, de M Ferreri Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il deserto dei…
Joan Duns Escot
Joan Duns Escot
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòleg i filòsof escocès, conegut també per Duns Scotus i anomenat Doctor Subtilis.
Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…
L’alimentació assistida
És anomenada alimentació assistida la utilització de diversos recursos, com ara l’ús de sondes especials, per a mantenir l’estat nutritiu de l’organisme i que es prescriu en aquells casos en què hi ha dificultats per a mastegar, deglutir o digerir els aliments, o bé quan no es poden assimilar adequadament els nutrients que hi són continguts Les sondes emprades amb aquest objectiu es coneixen genèricament amb el nom de sondes d’alimentació L’alimentació assistida, més enllà de la patologia per la qual s’indiqui, requereix en general l’hospitalització del subjecte Això és degut al fet que per…
postulador
Dret canònic
Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent, ja sia de la diòcesi originària del sant, ja sia a la Congregació de Ritus, a Roma.