Resultats de la cerca
Es mostren 7261 resultats
Arnold de Lübeck
Cristianisme
Abat del monestir benedictí de Sankt Johan, de Lübeck.
Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave
L’equipament necessari del nadó
El nadó precisa d’un equipament especial per a ell, que normalment ja s’ha estat preparant durant l’embaràs L’elecció de l’equipament no s’ha de fer basant-se en criteris estètics, tot i que també són importants, sinó que fonamentalment cal tenir presents les necessitats reals del nadó, la seguretat per a evitar accidents i el màxim d’higiene
sincategoremàtic | sincategoremàtica
Lògica
Dit del terme que, en una proposició, no té significació en ell mateix, sinó que només en té amb relació a altres, com la preposició i la conjunció.
arbitri
Dret administratiu
Exacció, normalment municipal, que tècnicament no té finalitat recaptadora, sinó la d’intentar modificar la conducta de l’obligat al pagament per a adequar-la als interessos generals.
Per tant, és una mesura de foment administratiu Així, l’arbitri sobre solars sense edificar és instituït per a incitar a construir l’arbitri sobre begudes alcohòliques, per a restringir-ne el consum, etc
llista de correus
Transports
Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no és repartida a domicili, sinó que és reservada a l’oficina de correus, a disposició del destinatari.
És especialment emprada quan hom viatja
declaració internacional
Dret
Posició que pren un estat o una organització internacional davant un problema concret, i que no té eficàcia obligatòria, sinó moral, com la Declaració Universal dels Drets Humans
.
productes financers
Economia
Instruments formals de relació entre els manllevadors de fons i els qui els aporten o en són intermediaris (banca).
La seva diversificació ha augmentat mercès a la innovació financera nous productes i processos tècnics a aplicar-hi, a la desintermediació i a la desespecialització Així, el mercat financer s’ha adaptat a les noves exigències de l’economia amb els seus riscs, complexitat, rendiments afinats i fiscalitat Els productes financers derivats warrant , futurs, opcions, no són, pròpiament, instruments, sinó contractes que versen sobre ells
teoria del foc central
Geologia
Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la Terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de fissures de l’escorça terrestre.
Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre
Confederación de Fuerzas Monárquicas
Partit polític
Nom d’una suposada coalició de monàrquics, també coneguda com a Confederación Española de Fuerzas Monárquicas.
En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme