Resultats de la cerca

El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…

Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent…

Estudià cant a París, on debutà el 1977 com a membre integrant de l’Opéra-Studio A partir de llavors aparegué successivament en teatres de França i Suïssa i el 1982 es presentà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Les Boréades , de JPh Rameau Posteriorment s’ha especialitzat en el repertori contemporani d’autors francesos Inaugurà la temporada 1984-85 del Gran Teatre del Liceu com a Comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro Durant la temporada 1991-92 cantà Alceste , de JB Lully, al Teatre dels Champs Elysées de París i el 1997 protagonitzà un reeixit Rigoletto a la Nova…

Fundat el 1956, Břetislav Novotný en fou el primer violí El lloc de violí segon l’ocuparen, successivament, Miroslav Richter 1956-57 i Karel Přibyl 1957 Hubert Šimáček 1956-58, Jaroslav Karlovský 1958-68 i Lubomír Malý 1968 foren violistes, i Zdeněk Koníček 1956-68, Jan Širc 1968-84 i Saša Večtomov des del 1984, violoncellistes L’any 1958 guanyà el Concurs de Lieja, i a partir del 1961 els seus integrants abandonaren qualsevol altra activitat per dedicar-se exclusivament al quartet Especialitzat en el repertori txec, sobretot en A Dvořák, de qui enregistrà tots els quartets Feu…

D Guilet ha estat successivament substituït per Isidor Cohen 1969 membre fins el 1966 del Quartet Juilliard i concertino de l’Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, Ida Kafavian 1992, Uck Kim 1998 i Daniel Hope 2002 L’any 1987 Peter Wiley substituí Greenhouse al violoncel, instrument que des del 1998 interpreta Antonio Meneses Mític intèrpret del trio amb piano domina pràcticament tota la literatura musical del gènere, forma un dels conjunts més prestigiosos de la seva especialitat i ha estat protagonista d’un considerable nombre d’enregistraments -pels quals ha obtingut els més…

Debutà com a professional el 1969 Jugà successivament amb el Còrdova, el Castelló i el Real Madrid, amb el qual guanyà cinc lligues consecutives 1975-80 i quatre copes 1974, 1975, 1980, 1982 Fou també internacional de la selecció espanyola El 1984 posà fi a la trajectòria com a jugador i s’incorporà com a entrenador en les categories inferiors del Real Madrid Passà a entrenar el primer equip el 1994, amb el qual, fins el 2003, guanyà dues lligues de Campions 2000, 2002 i dos campionats de lliga 2001, 2003, entre d’altres Seleccionador del conjunt estatal des del 2008, aconseguí el Campionat…

Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…

Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes…

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia…