Resultats de la cerca

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

Aquesta capella, que s’aixeca en el raval o nucli de les Torres, ha format sempre part de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt, documentada des del segle XI La capella de Sant Joan de les Torres no surt esmentada fins a l’any 1329 Tanmateix, és molt probable que sigui anterior i tingui uns orígens romànics La capella s’hagué de reedificar el 1428 L’antic agregat de les Torres es troba avui dia quasi totalment abandonat, però la capella continua tenint culte

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona

Molt vinculat al món del motor i a les competicions esportives, San Marino va celebrar el Rally Legend de cotxes clàssics, en què un dels participants va perdre el control pels carrers de la ciutat i va atropellar uns comissaris i part del públic En l’accident, va perdre la vida una persona i van quedar malferides vuit més Tanmateix, el petit país va ser objecte de crítica en ocasió del festival d’Eurovisió per la selecció d’un cantant turc en representació del país

Els seus objectius eren establir el lliure canvi entre ells i fer una redistribució dels ingressos duaners procedents de les vendes a altres països no membres tanmateix, el 1964 hi havia tants règims duaners i fiscals com estats El 1966 adoptà un nou aranzel comú i una reducció dels drets dels altres països no membres, que només foren aplicats parcialment Per a afavorir els projectes d’industrialització i d’ampliació del mercat, la Unión fou substituïda l’any 1975 per la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme

És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat No se’n té cap notícia tanmateix, s’ha identificat amb probabilitat amb el senescal dels comtes de Barcelona Ot   Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema