Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou…

Fundador al final dels anys seixanta, juntament amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana Començà a 14 anys cantant espirituals negres, però evolucionà després en recollir la tradició del son camperol i del filin adaptació del feeling nord-americà, amb influències del jazz i del blues dels anys cinquanta El pas del temps, l’amor i les referències a la Revolució Cubana centren els temes de les seves cançons Musicà poemes de José Martí i de Nicolás Guillén D’una prolífica discografia de més de trenta títols, cal esmentar,…

S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anystrenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trentaanys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trentaanys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

Membre del Club Natació Barcelona, compaginà les dues disciplines entre els anys vint i trenta Guanyà el Campionat d’Espanya en 100 m lliure 1929, 1930, 400 m lliure 1927 i 100 m esquena 1927-33, 1935 i el Campionat de Catalunya en 400 m lliure 1926, 1927 i 200 m esquena 1930, 1931 Aconseguí setze rècords d’Espanya en les proves d’estil lliure i d’esquena Com a waterpolista, jugà més de cent partits amb el CN Barcelona

S’inicià en l’alta competició a trenta anys Aconseguí el Campionat del Món de fitnes de la UIBNN 2002, modalitat en la qual fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 2002, 2008 També guanyà el títol català d’aixecament en pressió amb banc 2008, modalitat en què fou subcampiona d’Espanya el mateix any Des del 2003 compaginà la competició amb la feina d’entrenadora en el Gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès, fundat pel seu pare, que posteriorment dirigí

Les brass-bands sorgiren durant el primer terç del segle XIX i acompanyaven els regiments, tot i que després es deslligaren de l’àmbit estrictament militar El desenvolupament que, durant el segle XIX, experimentaren els instruments de metall, amb les aportacions d' Adolphe Sax , tingué una gran importància en la consolidació d’aquestes formacions Les primeres brass-bands aparegueren a Anglaterra i als Estats Units al principi dels anys trenta del segle XIX, i poc després s’anaren estenent per tot Europa