Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
alcabala
Història del dret
Impost consistent en el tant per cent de l’import de les mercaderies venudes o permutades.
Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de…
castració
Veterinària
Medicina
Acció i efecte de castrar, amb finalitat terapèutica o a fi d’aconseguir modificacions metabòliques, fisiològiques, etc.
En l’home, si la castració és efectuada abans de la pubertat, es conserven els trets infantils i no és atesa la maduració de la sexualitat apareix un quadre d'eunnucoïdisme Si és practicada en un home adult, els caràcters sexuals secundaris desapareixen lentament En la dona adulta apareix un quadre semblant al de la menopausa La castració no terapèutica és considerada delicte en la majoria de les legislacions En els animals domèstics la castració sol tenir com a finalitat de provocar l’aparició de variacions de tipus fisiològic el dipòsit de greixos és afavorit, la qualitat de la…
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…
Jordi Sala i Lleal
Literatura catalana
Dramaturg.
Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi…
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue…
Fryderyk Franciszek Chopin

Fryderyk Franciszek Chopin
©
Música
Compositor i pianista polonès.
El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s’havia installat des de feia dues generacions A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s’installà definitivament a París 1830, centre del Romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l’aristocràcia A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d’altres Els anys de vida conjunta amb…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
planetari

Elements d’un planetari
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de dispositius òptics i mecànics destinats a reproduir l’aspecte del firmament i els moviments dels astres.
Un planetari és constituït per una cúpula, sobre la qual un conjunt de projectors òptics projecta una collecció de punts lluminosos que representen els distints estels i planetes del firmament Cada projector va unit a un mecanisme de rellotgeria que li proporciona el moviment adient per tal que les posicions i els moviments dels punts lluminosos reprodueixin l’aspecte del firmament en un moment donat i els seus canvis subsegüents D’aquesta manera hom reprodueix el camí que fan els planetes entre els estels, o els canvis de l’aspecte del cel durant l’any, o també les variacions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina