Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
peller | pellera
Història
Menestral del ram de la confecció que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.
Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730 Tanmateix, es…
Narva
Ciutat
Ciutat d’Estònia, situada vora el riu homònim.
Fundada pels danesos 1223 i successivament germànica, russa i sueca, fou represa per Pere el Gran 1704 El 1918 formà part de la república d’Estònia La ciutat vella, amb edificis sobretot del segle XVII, fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial
Bactres
Història
Capital de l’antiga Bactriana, situada a la riba del riu homònim.
Segons les tradicions, era la ciutat més vella del món i on nasqué Zaratustra Fou la residència dels primers aquemènides fou conquerida per Alexandre esdevingué la capital del regne hellenístic de Bactriana i, després, del principat de Tokharistan És l’actual Balkh
Grigorij Naumovič dukhraj
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964
Saint Andrews
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, Gran Bretanya, a la regió de Fife, a la costa oriental.
Centre de vacances Té la universitat més antiga d’Escòcia University of Saint Andrews, fundada el 1411 Era bisbat el 908 i arquebisbat el 1472 suprimit el 1560 i traslladat a Edimburg Ruïnes de la vella catedral 1318 i moltes mansions dels s XVI i XVII
Lluís Martí i Codolar
Economia
Banquer.
Fundà el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, etc Creà una explotació agrícola l’anomenada Granja Vella , a Horta, que li valgué la gran creu del mèrit agrícola Escriví algunes obres literàries
Joaquim Ferrer i Amer
Música
Instrumentista, compositor i director.
Pertangué a una vella nissaga de músics del Baix Empordà Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la illusió , etc
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional…
Santa Maria de Cadaqués
Art romànic
El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha notícies de la ràtzia de l’…
Portals Nous
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el de Palma.
Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
