Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Fondi
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Situada a la via Àpia, en una petita plana entre la mar Tirrena i els Aurunci Hi predomina l’activitat agrícola, amb conreus d’oliveres, de vinya i de llimoners i amb conserves de tomàquets Al SW hi ha el llac homònim, de 4,5 km 2
Sant Just de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Aquesta església és esmentada en un document del 1069, en el qual consta que Ermengol Bernat havia donat a Sant Just de Comabella una vinya Hom en desconeix l’emplaçament exacte o si en realitat es tracta de la mateixa església de Sant Esteve de Comabella
Estagell
Panoràmica d'Estagell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb la Fenolleda, a l’antiga frontera entre França i Catalunya, situat als contraforts occidentals del massís calcari de la Pena, a la confluència de l’Aglí amb la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres…
Pierre-Marie Alexis Millardet
Agronomia
Metge i botànic francès.
Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts americans que són…
Torreón
Ciutat
Ciutat de l’estat de Coahuila, Mèxic.
Situada prop dels rius Nazas i Aguanaval, a l’altiplà septentrional, forma una conurbació amb les ciutats de Gómez Palacio i Lerdo Centre d’una comarca agrícola i minera Conreu de cotó, canya de sucre, fruiters, cereals i vinya Indústria alimentària, metallúrgica, química i tèxtil Important nus ferroviari
Alcázar de San Juan
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-La Manxa, al Campo de San Juan, drenat pel Záncara i el Cigüela.
Centre comercial agrícola vinya, cereals, llegums, oli Al municipi hi ha unes 4 000 ha de regadiu Canal del Gran Prior És un nus ferroviari, punt de ramificació de les línies de Madrid a Sevilla i a Alacant, del qual ha derivat una indústria tallers de ferrocarril Castell medieval
Adra
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, estès entre Las Alpujarras i la Costa del Sol.
Als contraforts de la Sierra de Gádor, és un centre agrícola canya de sucre, bleda-rave, cereals, vinya i fruiters i mercat comarcal, amb una indústria que depèn de l’agricultura conserves, central sucrera, farines Pel seu port de pesca i cabotatge exporta plom de les mines de Berja
Cervera del Río Alhama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a l’alta vall del riu Alhama.
Hi ha agricultura vinya, olivera, fruiters i ramaderia ovina Hi té tradició la fabricació d’espardenyes i les aigües termals Damunt la vila on cal destacar les esglésies gòtiques de San Gil i Santa Ana, hi ha les restes d’un castell Al terme hi ha un jaciment celtibèric
Agen
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital del departament d’Olt i Garona, França, vora la Garona.
Mercat agrícola de l’Agenès fruita i vinya i nucli comercial i industrial fertilitzants i productes farmacèutics Seu episcopal, té una catedral, en part romànica i en part gòtica És la civitas Agennesium , esmentada des del segle IV Des del segle IX fou capital del comtat d'Agenès
serra del Castellar
Serralada
Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l’Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada per la rambla de les Coves, que limita la serra a l’est.
S'estén entre les serres d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1 000 i 500 m Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina