Resultats de la cerca
Es mostren 2724 resultats
Bartomeu Martí
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família
Celestí Manalt
Escultura
Escultor.
D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra
Joana de França
Història
Infanta de França, filla pòstuma de FelipVI de França i de la seva segona muller, Blanca de Navarra.
Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà
Jaume Tió
Cristianisme
Frare dominicà i teòleg.
El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Teatre Principal de Maó

Interior del Teatre Principal de Maó
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles inaugurada a Maó (Menorca) el 1817.
Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860
Sant Marçal (Marçà)
Art romànic
A prop del poble de Marçà hi ha l’antic convent de servites de Sant Marçal, en ruïnes, que fou fundat el 1611 Aquest convent es degué bastir sobre una capella o ermita del mateix nom, molt més antiga, de la qual es té notícia des de l’inici del segle XIV En la visita que féu el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac a la parròquia de Santa Maria de Marçà l’any 1314 es fa esment de la capella de Sant Marçal, que tenia com a donat Antoni Tinyós
Sant Isidre de Pesquiró (Gavet de la Conca)
Art romànic
Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa
Zhiyi
Religions orientals
Monjo budista xinès, fundador de l’escola del Lotus, o Tiantai, sorgida al sud de la Xina i que al segle VIII es propagà al Japó, on encara avui dia perdura.
Aquesta escola demostra el pregon arrelament del budisme dins la mentalitat xinesa Des de la seva primera visita a Nanquín fins a la mort, Zhiyi estigué molt ben relacionat amb els emperadors Féu una interpretació original del Sutra del Lotus , posant l’esperit com a realitat absoluta, indiferenciada i immanent en tot, de la qual tot emana, tant la natura impura com la pura natura del Buda Per això no hi ha una diferència essencial entre els budes i els éssers vius, i sempre és possible el pas d’un estat a l’altre
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,
El Govern cubà decreta un indult massiu
El vicepresident de Cuba, Carlos Lage, anuncia la imminent posada en llibertat de més de 200 reclusos de les presons cubanes En la recent visita de Joan Pau II a l’illa, el secretari d’Estat del Vaticà, Angelo Sodano, va lliurar a les autoritats cubanes una llista de presos per als quals es demanava l’indult Segons Lage, més de 106 d’aquells presos ja eren en llibertat quan es va fer la petició, però el Govern cubà ha volgut correspondre a la sollicitud indultant més de 200 presos, que surten de les presons cubanes els dies següents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina