Resultats de la cerca

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

Treballà i visqué a Cuba, on fou considerat el fotògraf oficial de Fidel Castro durant la revolució El 5 de març de 1960 immortalitzà la imatge del Che Guevara amb la seva boina La fotografia, però, no es difongué fins després de la mort del Che 1967, quan un editor italià nomenat Feltrinelli li pagà els drets d’autor A partir d’aquí esdevingué una de les fotografies més reproduïdes i reconegudes mundialment Autor d’altres obres com El guerrillero heroico , La niña de la muñeca de palo i El Quijote de la farola

Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor segles IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al segle XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental

De nom Francesco Forgione, visqué a San Giovanni Rotondo, on fundà, el 1956, la Casa Soleivo della Sofferenza Les més de dues-centes biografies que s’han escrit sobre la seva vida expliquen que s’hi produïren fets excepcionals, com ara estigmes o miracles, que li donaren una gran popularitat El 1999 fou beatificat per Joan Pau II a Roma i l’any 2002 fou canonitzat El 2004 hom inaugurà a San Giovanni Rotondo un temple dedicat al seu culte L’església, la segona més gran del món, és obra de Renzo Piano

Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

Féu la primera exposició el 1948 a Nova York, on fou un dels fundadors juntament amb F Kline, J Pollock i W de Kooning de l’Eighth Street Club 1949, nucli de l’expressionisme abstracte El més representatiu de la seva obra són els collages , que començà a realitzar al principi dels anys cinquanta Utilitzà tota mena de materials papers, teixits, plàstics, fusta, metalls per a obtenir efectes de contrast, emfatitzar certs valors o suggerir formes humanes Alternà la residència entre Europa i Amèrica, i els anys setanta visqué un temps a Eivissa

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…