Resultats de la cerca

S’inicià en els esports de contacte a quinze anys Es proclamà campió d’Europa 1990 i del món 1991 de kungfu Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya de taekwondo 1989 Com a boxejador guanyà el títol de campió estatal amateur i professional Fou en tres ocasions campió d’Espanya de pes mitjà i fou campió de Catalunya amateur També fou campió intercontinental de full-contact professional, tres cops campió d’Europa ISKA, tres vegades campió d’Europa WKA i dos cops campió del món WKA Fou campió del món WKN representant Catalunya També fou campió d’Europa WKN i tres cops campió del món…

Fou campió de Catalunya 1956 i d’Espanya 1957 dels 200 m llisos En els relleus, fou campió català de 4 × 100 i 4 × 400 m amb el Club Natació Barcelona 1956 i de 4 × 100 m amb el CA Stadium 1957 Formà part dels equips del CN Barcelona que milloraren els rècords catalans de 4 × 100 i 4 × 200 m 1956

Formà part del Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat d’Espanya júnior en les proves de 100 i 200 m llisos 1972 En l’àmbit absolut, fou subcampió d’Espanya de 200 m llisos 1973 Guanyà en dues ocasions les proves de 60 i 100 m llisos del Campionat de Catalunya 1973, 1974 També es proclamà campió de Catalunya en la prova de relleus de 4 × 100 m llisos 1973

Fou ordenat de sacerdot el 1906 Es dedicà a treballs relacionats amb el folklore religiós, alguns dels quals en collaboració amb Valeri Serra i Boldú També és autor d’alguns goigs Com a prosista publicà La llegenda del Sant Crist de Torà anònim a la collecció “Lectura Popular” Fou assassinat durant la guerra civil

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya fins aleshores i que li…

El 1952 realitzà el seu primer llargmetratge, Mercado prohibido , i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre d’altres El puente del diablo 1955, Saeta rubia 1956, Pan, amor y Andalucía 1958, El valle de las espadas 1963 i Long-play 1968

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…