Resultats de la cerca

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià…

Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i participà en…

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura…

Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres 1970-79, la Universitat de Princeton 1976-80 o la Cooper Union de Nova York 1981-83 Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers 1981, Event Cities 1994 o Architecture and Disjunction 1994 Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette 1982-95, participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista…

Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius…

Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb…

La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1939 debutà amb l’opereta Servus servus , de R Stolz, a la Volksoper de la mateixa ciutat El 1939 es presentà amb un gran èxit a Zuric, on interpretà el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro , i el 1941 entrà a formar part de l’Òpera de Baviera, a Munic El 1946 actuà a l’Òpera de Viena, amb la companyia de la qual cantà regularment fins el 1973 Fou precisament amb aquesta companyia que actuà el 1947 al Covent Garden de Londres, i tres anys més tard, a la Metropolitan Opera House de Nova York, on reaparegué freqüentment…

Estudià a la seva ciutat natal amb E Saedén Debutà a Göteborg amb La bohème 1972 i aquest mateix any fou contractat per la Reial Òpera d’Estocolm Actuà amb èxit als teatres d’òpera de Londres, París, Zuric i Berlín, a més dels festivals de Salzburg, Glyndebourne i Ais de Provença Especialitzat en el repertori mozartià, enregistrà Don Giovanni sota la direcció de H von Karajan en el Festival de Salzburg 1987 Cantà la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu 1986, on tornà el 1991 amb el paper titular d' Idomeneo, re di Creta El 1991 incorporà al seu repertori el paper titular de…