Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
coll de Triador
Collada
Depressió (2 083 m alt.) de la serralada que separa les valls Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) i d’Àssua (terme de Sort, al Pallars Sobirà).
S'obre entre la serra d’Altars, al S, i el tossal de Triador 2 169 m alt, al N
alt de la Capa
Cim
Cim (2 529 m alt) de la zona axial pirinenca, dins el territori andorrà, unit pel coll de coma Llémpia a l’alineació muntanyosa que separa el Pallars Sobirà d’Andorra.
Bonestarre
Poble
Poble (1 084 m) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs Formava part de l’antic municipi d’Estaon
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2866 m
Estac
Estac
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 167 m alt.) del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a Sant Marçal Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a Soriguera dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’ Arboló i el despoblat de Tolzó
torrent del Riu
Torrent
Curs fluvial del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà) que neix a les estribacions de la serra Plana i desguassa per l’esquerra a la Noguera Pallaresa sota Estaron.
Llavorre
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, enlairat a 1 300 m, en una vall lateral de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava ajuntament a mitjan s XIX
pica Roja
Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
ceitil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Alfons V de Portugal (1438-81) com a sobirà de Ceuta i que hom continuà batent fins al regnat de Sebastià I de Portugal (1557-78).
La moneda d’època medieval
El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…