Resultats de la cerca
Es mostren 11308 resultats
Xavier Renedo i Puig
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la Diputació de…
Coleta Planas
Literatura catalana
Poeta.
Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
Maria Paredes i Baulida
Literatura catalana
Historiadora de la cultura.
Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997
Josep Got i Anguera
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Educació
Editor, publicista i professor.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…
,
Giulio Carlo Argan
Art
Crític d’art italià.
Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…
Ricardo Sánchez Martín
Esport general
Antropologia
Antropòleg.
Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos hábitos…
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista, i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre els militars catalans Prim 1985, Joffre , 1986 Tristany 1988 i Cabrera 1989 i els llibres de temàtica…
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia catalana
Historiador, arabista i musicòleg.
Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del…