Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
Torre-xiva
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins la zona de llengua castellana del País Valencià.
S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església…
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule, procedent del…
Aare
Riu
Riu de Suïssa, emissari del llac de Grimsel (1.879 m alt.), als Alps Bernesos (295 km de longitud i 17.600 km2 de conca).
El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada…
Rigardà
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on es…
volta ciclista
Esport
Cursa de bicicletes que té lloc en diverses etapes, amb un recorregut semblant a una circumferència o volta.
Les curses més conegudes són el Tour de França , la Volta Ciclista a Catalunya, el Giro d’Itàlia , la Volta Ciclista a Espanya, així com les voltes ciclistes a Suïssa, a Bèlgica, a Flandes i a Holanda i la volta ciclista al Llevant Hi participen diversos equips de diferents estats El corredor que fa amb menys temps el recorregut és el guanyador Els vencedors de les etapes de vegades tenen bonificació de temps Per a la classificació per equips hom compta el temps dels tres primers corredors de cadascun Hi ha diferents premis de regularitat, de muntanya, per punts, a la desgràcia,…
Miquel Melendres i Rué
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de…
,
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és…
Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea
Història
Duc de Vilafermosa i comte de Luna.
Noble i militar, fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de la comtessa de Luna, Joana d’Aragó i d’Alagó Fou governador dels Països Baixos 1675-80 i lloctinent de Catalunya 1688, on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica Iniciada de nou la guerra amb França abril del 1689, el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes la invasió agafà el lloctinent desprevingut i…
Sant Joan Apòstol (Gaià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant Jordi, situada al costat del mas del Soler de…
Castell de Castellmós (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la muntanya de…