Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Monteró
Antic llogaret
Antic lloc i castell del municipi de Camarasa (Noguera), a l’esquerra del Segre, enfront de Llorenç de Montgai, al cim (579 m alt.) d’un turó.
Vilanova de les Avellanes

Absis exterior de l'església de Santa Maria de les Avellanes
© Jaume Ferrández
Poble
Poble (603 m alt.) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel).
L’església parroquial de Santa Maria, romànica, ha estat modificada, però conserva l’absis semicircular construït amb carreus escairats
Bresca
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat en un coster a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, prop la seva confluència amb el riu Major.
L’església de Sant Miquel depèn de la parròquia de Gerri
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany inferior d’Àrreu…
Andaní
Antic poble
Antic poble del municipi d’Alfarràs (Segrià), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana.
Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi
Estany
Església
Casal i església, dedicada a Sant Miquel, que forma, junt amb el de la Força, el poble de la Força d'Estany, del terme de Ponts (Noguera).
Fins el 1970 formà part del municipi del Tossal
coma de Colieto
L’estany de Colieto, a la coma de Colieto , amb el Contraig a la dreta
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers i la Creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto 2803 m alt, el coll de Contraix pas vers la coma de Contraix, el pic de Contraix i les crestes de Colieto 2967 m alt al sud, i els pics de Comalesbienes i Comalespasa a l’oest Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto , l' estany gran de Colieto format per dos grans llacs gairebé units a 2200 m alt i l' estany de Colieto el més baix, a 2140 m…
Ribera de Vall
Poble
Poble (815 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, a l’esquerra de la Valira de Cornudella.
Hi ha l’església parroquial
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
El paisatge vegetal de la Depressió Central catalana (territori sicòric)
La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…