Resultats de la cerca
Es mostren 7910 resultats
Societat Catalana d’Economia
Economia
Entitat creada el 1987 com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Anteriorment fou la la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials Publica un Anuari amb les conferències, debats i seminaris que organitza la Societat, un Quadern de Recerca d'estudis monogràfics Des del 1996 publica bianualment el Premi Societat Catalana d’Economia, alternat amb el Premi Catalunya d'Economia Amb uns 300 membres a la segona dècada del 2000, n'han estat presidents Antoni Serra i Ramoneda 1985-1987 Joaquim Muns i Albuixech 1987-1993 Josep Jané i Solà 1994-2000 i Pere Puig i Bastard 2000-2010 Des del 2010 ocupa el càrrec…
Missatge al Rei dels Hel·lens
Història
Document polític redactat per Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A.Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, el 10 de març de 1897, per a felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista convocà, en resposta, una…
Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, fill de Ramon de Cardona i de Pinós.
Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard
Llorenç Cairó i Sanchis
Escultura
Escultor.
S’installà a Barcelona 1913, on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936 Cal assenyalar també l’ Assumpció església parroquial de la Bisbal d’Empordà, Allegoria Caixa d’Estalvis de Figueres i el monument a Pep Ventura 1971-72, Figueres Ha excellit…
Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura
Farmacèutic i escriptor folklorista.
Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el doctor en…
Manuel Espona
Música
Músic.
Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat
,
Onofre Barceló i Potgi
Història
Mariner.
Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de marina de Maó
Joan Baixas i Carreter

Joan Baixas i Carreter Paisatge (aquarel·la, 1924)
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Barcelona, estudià també a París i a Madrid Treballà a Veneçuela 1889, i, novament a Barcelona 1891, fundà l’Acadèmia Baixas El 1919 fou creada, a iniciativa seva, l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, de la qual fou primer president Pulcre i mesurat en les seves aquarelles se'n conserven als Museus Municipals d’Art de Barcelona, és encara més important per la seva tasca pedagògica en foren deixebles artistes com Joaquim Torres-Garcia, Iu Pascual, Rafael Estrany i Ignasi Mallol, així com els fills del pintor, Montserrat Barcelona 1900, Ignasi…
comtat d’Erill
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana,…
Joan Prenafeta
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau