Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
Partido Laborista Nacional
Partit polític
Partit fundat per Eduard Aunós a Barcelona a l’abril de 1930, al marge dels monàrquics de la Unión Monárquica Nacional.
Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per Rodolfo Pelayo En…
Lesotho 2016
Estat
En una cerimònia celebrada a Maseru, la capital del país, el rei, Letsie III, i el primer ministre, Pakalitha Mosisili, en el càrrec des de les eleccions del febrer del 2015 –quan el Congrés Democràtic va guanyar–, van celebrar el 50è aniversari de la independència dels britànics, un fet ocorregut el 4 d’octubre de 1966 Les festes van arribar en un moment d’una greu crisi alimentària, causada per la persistent sequera que afecta l’Àfrica austral, i amb el principal dirigent opositor de la Convenció de Tot Basotho, l’exprimer ministre Thomas Thabane, exiliat a Sud-àfrica des del 2014
Pietro Verri
Literatura italiana
Economia
Economista i literat italià.
Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà activament a…
Manuel Alvar López

Manuel Alvar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i dialectòleg.
Catedràtic de gramàtica de les universitats de Granada 1948-68 i Madrid des del 1969 Publicà, entre d’altres llibres i estudis, El dialecto aragonés 1953, Estudios y ensayos de literatura contemporánea 1971, Teoría lingüística de las regiones 1975, l’edició crítica del Libro de Apolonio 1976, 3 volums i Estilística de Dámaso Alonso, herencias e instrucciones 1977, El léxico del mestizaje 1987 i Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria 1995 Dirigí també el Léxico de los marineros peninsulares 1985, 4 volums Membre de l’Academia Española de la Lengua des del 1974, en fou director de 1988 a…
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…
Tony Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i subtil referència…
Xosé Lois García Fernández
Literatura
Poeta gallec.
Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón 1999
António José Branquinho da Fonseca
Literatura
Escriptor portuguès.
Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere