Resultats de la cerca

La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35

Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles

Viatger incansable, participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la legió estrangera on perdé part del braç dret el 1915 L’any 1916 es nacionalitzà francès La seva obra poètica s’inicià amb poemes com Les Pâques à New York 1912, que influí en els surrealistes i especialment en Apollinaire Zone , i continuà amb La prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France 1913, Le Panama ou les aventures de mes sept oncles 1918, etc La seva obra narrativa comprèn novelles d’aventures, de viatges, que reflecteixen les seves pròpies vivències L’or 1925, Moravagine 1926, Rhum 1930, L’…

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…

Vinculat al surrealisme i al postsimbolisme, escriví, entre altres obres, Sprachgitter ‘Reixa de paraules’, 1959, Die Niemandsrose ‘La rosa de ningú’, 1963, Atemwende ‘Tombant de l’alè’, 1967

Naturalista, publicà la narració La saignée dins el recull Les soirées de Médan 1880 La seva novella més imporant és Terrains à vendre au bord de la mer 1906 Fou un dels dramaturgs del Théâtre-Libre d’André Antoine Les résignés 1889, La pêche 1890

Llicenciat en dret i novellista, es destacà pels seus films de problemàtica judicial, entre altres Justice est faite 1950, Nous sommes tous des assassins 1951, Oeil pour oeil 1956, Le passage du Rhin 1960, Le glaive et la balance 1962, Mourir d’amour 1970, Vérédict 1974, La raison d’État 1979 Des del 1980 filmà només per a la televisió Retorno a Cherchell 1982

Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire, 1918-1948…