Resultats de la cerca
Es mostren 4191 resultats
El signo de la tribu
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 197 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…
Rigalt
Família d’artistes de Barcelona.
Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides…
Johann Gottfried von Schadow
Escultura
Escultor i aiguafortista alemany.
Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica de Prússia…
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els pseudònims Juan…
Francesc Casas i Amigó

Francesc Casas i Amigó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de la poesia…
,
Anton Carrera i Busquets
Literatura catalana
Música
Poeta i rapsode.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia…
,
Josep Playà i Maset
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’artista Ha estat …
Artistes, poetes, empresaris i turistes. 1903-1939
Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…
Valentín de Zubiaurre Aguirrezábal
Pintura
Pintor basc, fill d’un músic, germà del també pintor Ramón de Zubiarre Aguirrezábal (Garay, Biscaia 1882 — Madrid 1969).
Sordmuts, llur carrera i llurs estils són estrictament parallels, i sovint exposaven junts Es formaren a l’Escuela Especial de Pintura de Madrid, i ampliaren estudis a París Participaren en certa manera de l’esperit de la Generació del 98, i assistiren a les tertúlies del Café de Levante de Madrid, sense deixar, per això, d’estar arrelats al País Basc, on mantenien a Garay llur casa pairal Se centraren en temes populars hispànics, molt especialment bascs, copsats amb conscient rigidesa i un estil realista i arcaista a la vegada Bertsolariak , de Valentín, primera medalla a Madrid el 1917 El…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…