Resultats de la cerca

Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…

Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815

Fou un dels primers representants de l’opció academicista dins el Romanticisme Romains de la décadence 1847, Musée du Louvre Excellent retratista, hom li ha atribuït una certa influència sobre Manet Fou també mestre de Francesc Sans i Cabot i de Manuel Ferran i Bayona

Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la…

Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874

Especialitzat en geografia urbana i regional, fou professor de les universitats de Dijon i de la Sorbona i director de l’Institut de Géographie de la Universitat de París Les seves obres més importants són Les villes 1948 i el Traité de Géographie Urbaine 1963, publicat conjuntament amb la professora Beaujeu-Garnier, el qual és un excellent compendi dels nous conceptes de la ciència urbana Publicà, a més, La Bourgogne 1941 i una Géographie Régionale de la France 1966

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació

La seva obra es caracteritza per la delicadesa i el preciosisme, i per la reiteració de temes femenins i infantils Són notables les seves sèries de gravats

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit bonapartista