Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Benet Josep Nebot i Pérez
Literatura catalana
Poeta, autor teatral i gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa pintoresques solucions…
Josep Maria Guilera i Albiñana
Literatura catalana
Prosista i assagista.
Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965
Josep Maria Garrut i Romà
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977 i diversos…
Josep Vicent Bàguena i Soler
Música
Compositor.
Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…
,
Pere Josep Avellà i Navarro
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de confiança…
Josep Maria Arnavat i Vilaró
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, publicà Gamma 1946, Desfent silencis 1950, Els set pecats capitals 1963, Declaro pertot i enlloc 1963 i No us dono el braç a tòrcer 1976, llibres de poesia inicialment escrits sota la influència de Riba, Folguera i JV Foix, i que entronquen, finalment, amb el realisme històric
,
Josep d’Argullol i Serra
Literatura
Comunicació
Novel·lista i publicista.
Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre, Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…
,
Josep Maria Argemí i Fontanet
Indústria tèxtil
Cinematografia
Enginyer tèxtil, productor i director cinematogràfic.
El 1955 creà la firma productora ECA Edicions Cinematogràfiques Argemí que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí , que fou guardonat en diverses ocasions
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jaume Ardèvol i Cabrer
© Fototeca.cat
Metge i científic.
Estudià humanitats i filosofia a Tarragona Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès també féu estudis de geologia i mineralogia L’any 1800 es doctorà a Montpeller Treballà per millorar els alambins de destillació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata Durant la guerra, amb el…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…