Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
Pamesa València
Esport general
Club de basquetbol de la ciutat de València fundat el 1986, arran de la secessió de la secció de bàsquet del València CF.
El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000
El Mole
Periodisme
Periòdic satíric d’idees liberals en català, aparegut a València l’1 de febrer de 1837, fundat i redactat per Josep Maria Bonilla.
Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Lliga Obrera Comunista
Política
Petit grup polític de l’Estat espanyol, però radicat sobretot a Barcelona, fundat pel desembre del 1973 per elements separats del grup Comunismo.
Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”
Liberal Party
Política
Partit polític britànic fundat el 1859, defensor per excel·lència de les teories polítiques i socioeconòmiques predominants durant la segona meitat del segle XIX.
Hereu dels whigs i de la tradició radical, no esdevingué un partit en el sentit modern fins després de la mort de Palmerston , el 1865, que permeté una distinció més clara entre conservadorisme i liberalisme, i la reforma electoral del 1867 Assolí el seu prestigi màxim durant els governs reformistes de Gladstone 1868-74, 1880-85, 1886 i 1892-94 A la primeria del segle XX, tot i que dominà l’escena política, esdevingué un partit progressivament contradictori, dividit entre una ala dreta lliurecanvista i una ala esquerra socialitzant, les doctrines de la qual influïren marcadament el laborisme…
Andalán
Periodisme
Periòdic quinzenal regionalista aragonès, fundat el 1972 per J.A. Labordeta, E. Fernández Clemente, que en fou el primer director, i altres intel·lectuals aragonesos.
Arribà a una tirada de 16000 exemplars Defensor dels punts de vista aragonesos, publicà articles polèmics entorn, sobretot, de les terres catalanes de ponent El 1986 deixà de publicar-se
Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca
Historiografia catalana
Fons notarial propietat del Col·legi Seminari del Corpus Christi, fundat el 1583 per l’arquebisbe de València Joan de Ribera, patriarca d’Antioquia.
El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…
Unión Social Popular
Partit polític
Partit fundat al març de 1977 per Enrique Thomas de Carranza en abandonar l’Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales.
Propugnà un humanisme cristià, patriòtic i antimarxista i el respecte escrupolós dels Principios del Mo-vimiento A Catalunya el representaven V Aventín i Ignacio Buqueras Bach Al mes de maig fou cancellada la inscripció en el registre per integració en Alianza Popular
Partido Social Revolucionario
Partit polític
Partit fundat a Madrid al juny de 1931, arran d’una escissió del Partido Republicano Radical Socialista Español que liderà José Antonio Balbontín.
Encara que en les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà una candidatura d’Aliança d’Extremes Esquerres amb el Partit Social Revolucionari, Balbontín se’n desentengué i no consta que tingués cap organització a Catalunya Al febrer de 1933 s’incorporà al PCE
Partido Republicano. “Unión de Regionales en Cataluña”
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1932 a Barcelona, amb l’objectiu de defensar els drets de la ciutadania no nascuda a Catalunya.
Dirigents Manuel Estremera Estella president i Rafael Sanchiz Vidal vicepresident En les eleccions del novembre de 1932, tots dos s’integraren en la candidatura Concentración Española, en coalició amb el Partido de Concentración Española