Resultats de la cerca
Es mostren 6060 resultats
Marcelo Cama Marqués
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto, anomenada la Caçarècords , aconseguí…
José Ramón Alexanco Ventosa
Futbol
Futbolista.
Defensa que debutà a primera divisió amb l’Athletic Club de Bilbao El 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on romangué 13 temporades i amb el qual aconseguí 17 títols Guanyà quatre Lligues 1985, 1991, 1992, 1993, una Copa d’Europa 1992, quatre Copes del Rei 1981, 1983, 1988, 1990, tres Supercopes d’Espanya 1983, 1991, 1992, dues Copes de la Lliga 1983, 1986, una Supercopa d’Europa 1992 i dues Recopes 1982, 1989 Durant els disset anys que jugà a primera divisió marcà 34 gols Debutà amb la selecció espanyola el 1978 i fou convocat en 34 ocasions Participà en una Eurocopa 1980 i el…
Jaume Amat Duran

Jaume Amat Duran
Sanguino
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba conegut amb el nom de Santi Amat.
Jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa, club fundat pel seu avi A partir de l’any 2002 jugà a l’Egara 1935, filial del Club Egara Defensa que ocupava la posició de lateral dret, destacà en la seva etapa juvenil en guanyar tres Campionats d’Espanya 1986, 1987, 1988 Debutà amb el primer equip la temporada 1988-89 Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996 i 1998-2001 i quatre Copes del Rei 1993, 1998, 1999, 2000 Disputà dues finals de la Copa d’Europa 1993, 1999 Fou 192 vegades internacional amb la selecció espanyola i assolí la medalla d’argent als Jocs Olímpics d’…
Enric Agudo Camacho
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula amb discapacitat física.
Juga en la categoria a peu dret Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova individual 1992, 1996, en dobles 1992, en categoria oberta 1992 i 1996 i fou segon en dobles mixt 1996 El 2002 competia amb el Club Málaga TM i posteriorment ho feu amb el Club Natació Tarraco Per altra banda, guanyà dues medalles de bronze, una en individual i l’altra en la prova oberta, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, un bronze en individual a Atlanta 1996 i un bronze per equips a Sydney 2000 Participà també en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Amb José María Ruiz, guanyà la prova de dobles del Torneig…
Xabier Azkargorta Uriarte
Futbol
Entrenador de futbol.
Després d’una greu lesió com a jugador 1976, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid 1986-87, el Sevilla 1987-89 i el Tenerife 1989-91 Posteriorment entrenà les seleccions de Bolívia 1993-94, quan aconseguí una històrica classificació pel Mundial del 1994, i 2012-14 i Xile 1995-96, el japonès Yokohama Marinos 1997-98, el mexicà Chivas de…
Quebec
Divisió administrativa
Província oriental del Canadà.
La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…
Josep de Margarit i de Biure

Josep de Margarit i de Biure. Reproduccio d’un gravat francès de l’epoca, de la col·leccio del Sr Moline.
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat governador de…
Marcel Reich-Ranicki
Literatura alemanya
Crític literari alemany d’origen judeopolonès.
A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i…
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia
© Fototeca.cat
Educació
Filosofia
Pedagog i pensador.
Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins al 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l’ Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de…
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis…