Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals esdevingueren…
doble cadastre
Història
Impost global i directe establert el 1810 al Principat de Catalunya durant l’ocupació napoleónica pel mariscal Augereau.
Els jornalers n'eren eximits, però obligava la clerecia i, en general, les antigues classes privilegiades
Laboratori General d’Assaigs i Condicionament
Laboratori creat el 1922 com a laboratori general de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
La seva creació havia estat gradual Comprenia cinc seccions laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil Aquest darrer laboratori tenia al seu càrrec el condicionament Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç, i a partir de la reestructuració del departament d’economia, per l’agost del 1937, fou òrgan del seu departament tècnic
Episodis de la Història
Portada d’un volum de la col·lecció Episodis de la Història
© Fototeca.cat
Col·lecció, editada des del 1960 per Rafael Dalmau, que publica mensualment un volum breu sobre història de Catalunya.
Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n'edita d’investigació Inclou estudis tant dels historiadors més importants Abadal, Soldevila, Vicens i Vives, Batllori, Tarradell, Fontana, Duran i Sampere com d’erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors
escudat d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà (1349) a imitació dels escuts francesos.
Només n'hi ha referència documental 1349
Col·lectiu Combat
Partit polític
Organització independentista, marxista i socialista nascu-da al novembre de 1976 d’una escissiódel Front Nacional de Catalunya.
Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista
tractat de Uncastillo
Història
Acord signat a Uncastillo (Aragó), l’any 1363, entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya.
Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarroaragonesa del 1362 Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà
tractat de Tudela
Història
Pacte signat a Tudela (Navarra), el 1231, entre Sanç VII de Navarra i Jaume I de Catalunya-Aragó.
El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l’ajut català, en canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes ambdós monarques s’adoptaven mútuament com a fills, tot i que l’edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passés a aquest i no a l’inrevés Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra 1234