Resultats de la cerca

És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles 1635-1709 en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy Té dos vessants una nova perspectiva i un aspecte intellectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s XVII i XVIII

Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau

No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural