Resultats de la cerca

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

Format al Club Natació Manresa, el 2002 passà al Club Natació Terrassa, amb el qual disputà una Lliga europea 2008 i quatre LEN Trophy El 2015 fitxà pel Debrecen hongarès i el 2017 retornà al CN Terrassa En el període 2005-12 jugà vuitanta-sis partits internacionals amb la selecció espanyola, i participà en Jocs Mediterranis 2005, medalla d’or, Campionats d’Europa 2006, medalla d’argent, i 2008, cinc Lligues mundials medalla d’argent el 2006 i un Campionat del Món 2005 També formà part de les seleccions que intervingueren en dos Jocs Universitaris 2005, 2007 Té la medalla d’argent de serveis…

Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del…

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li…

Membre del Club de Tir Montsià, fou un dels primers socis del club, fundat el 1984 Guanyà el seu primer campionat provincial el 1993 i el primer Campionat de Catalunya en pistola de foc central el 1997 Aconseguí el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat en nombroses ocasions, així com en pistola d’aire estàndard i pistola de 9 mm També aconseguí diversos trofeus de la Generalitat Guanyà el Campionat d’Espanya - Copa President en modalitat de foc central calibre 32 2006 Ha aconseguit èxits destacats en el Campionat d’Espanya de tir amb la selecció catalana El 2011 fou nomenat Mestre…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola,…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al massís de…

Fou fundada el 1989 per iniciativa de Jordi Pons, garant de l’associació internacional del mateix nom que fou constituïda l’any 1987 a Biella Itàlia pel Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella Té l’objectiu de protegir l’entorn muntanyenc sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya, recuperar les zones amenaçades i promoure la consciència mediambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya Es creà arran d’una reunió a la seu de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en què participaren destacades personalitats de l’àmbit excursionista…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942