Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
Josep Barbany i Mingot
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i versista.
Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa i L’Avi , que dirigí, La Bugadera i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs
,
Miguel Littin
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xilè.
D’origen teatral, debutà en el cinema amb El chacal de Nahueltoro 1968 Director de Chile Films durant el mandat de SAllende, realitzà llavors Compañero presidente 1971 i La tierra prometida 1973 Posteriorment, exiliat a Mèxic dirigí Actas de Marusia 1975, El recurso del método 1978, Alsino y el cóndor 1982, etc El 1985 retornà clandestinament a Xile i rodà el documental Acta general de Chile També ha dirigit Sandino 1990, a Nicaragua, Los naúfragos 1993 i Tierra del Fuego 2002
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Salvador Figueres
Música
Compositor i mestre de capella català, d’origen incert.
Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745 Rebé la denominació d’illustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama Estrenà a Barcelona diversos oratoris Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio , San Magín , Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
granadina
Música
Dansa i cançó de caràcter trist, variant regional del fandango, cantada amb acompanyament de guitarra.
És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo
Centre Especialitzat de Tecnificació de Tennis de Cornellà
Tennis
Centre de tecnificació esportiva de Cornellà de Llobregat.
Fundat l’any 2000, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’Estat espanyol per formar-los en tennis Gestionat per la Federació Catalana de Tennis, és l’únic centre d’aquestes característiques homologat per la Federació Internacional de Tennis Disposa de vint-i-set pistes, pavelló de tennis, gimnàs, centre docent, centre mèdic i residència per a estudiants El 2010 Albert Costa encapçalava un grup d’entrenadors i preparadors físics amb experiència als circuits professionals masculí i femení
Josep Lluís Morillo Lobo

Josep Lluís Morillo Lobo
CN TERRASSA
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Terrassa En el període 1981-84 fou 131 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en Jocs Mediterranis 1983, medalla d’argent, Campionats d’Europa 1981, 1983, medalla de bronze, Campionats del Món 1982 i en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1990 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits en bronze 1982, argent 1983 i or 1984, i la del mèrit esportiu 1983
Olga Orozco
Literatura
Poetessa i contista argentina.
Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998
José María de Palacio y de Palacio
Historiografia
Doctor en medicina i historiador.
Marquès de Villarreal de Álava i de Casa Palacio Especialitzat en el tema dels jueus valencians relacionats amb Colom, la inquisició és autor, juntament amb Miguel de la Pinta y Llorente, de Procesos inquisitoriales contra la familia de Luis Vives , 1964 i la Bíblia incunable de València Publicà també Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña 1957 i La Maison royale des deux Siciles, l'ordre constantinien de Saint Georges et l'ordre de Saint Janvier 1964