Resultats de la cerca
Es mostren 41623 resultats
comú dels sants
Cristianisme
Formulari de ritu romà, unificat des de Pius V i ordenat per categories, dels sants que no tenen litúrgia pròpia.
còdex òptim
Diplomàtica i altres branques
Còdex que serva en general les lliçons millors, tot i que no sigui perfecte: l’A de Terenci, per exemple.
ciutat oberta
Dret internacional
Qualificació donada en temps de guerra a aquelles ciutats que no constitueixen objectius militars o es troben sense defenses especials.
També reben aquesta denominació les ciutats molt poblades i les d’importància industrial o valor artístic que, per tal d’evitar-ne la destrucció, són lliurades sense lluita a l’enemic D’acord amb aquest concepte, durant la Segona Guerra Mundial ciutats com París i Roma foren ocupades sense oferir resistència, o després de lleugeres escaramusses
cercle viciós
Situació sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ésser obtingudes sinó per mitjà d’aquestes mateixes solucions.
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
calorímetre de bomba
Calorímetre de bomba
© Fototeca.cat
Física
Calorímetre no isotèrmic emprat per a determinar les calors de combustió de combustibles sòlids i líquids mitjançant el procés següent.
Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió
benefici net
Economia
Quantitat que hom obté sostraient del benefici brut una sèrie de partides no ben normalitzades (imposts, amortitzacions, despeses generals, etc).
homogeneïtzació
Farmàcia
Operació farmacèutica que té per objecte obtenir una mescla homogènia a partir de dues substàncies o més, miscibles o no.
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…
gelós | gelosa
Transports
Dit de l’embarcació que s’inclina amb facilitat i no aguanta vela o se’n va a la banda.