Resultats de la cerca

Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari…

Llicenciat en biologia i màster en enginyeria i gestió ambiental, ha estat responsable científic del centre UNESCO de Barcelona, membre de la comissió gestora del Centenari de les Bases de Manresa i vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes El 1992 fou elegit diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, funció que abandonà el 1996 per dedicar-se a la política municipal de Barcelona Arran de les eleccions locals del 1999 i del posterior pacte entre el PSC, ERC i ICV a la capital catalana, fou designat tercer tinent d’alcalde Després dels comicis del 2003…

Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com…

Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És…

Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid Amplià estudis a la Universitat Lliure de Brusselles Funcionari al ministeri de comerç exterior 1968-73, conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la CEE 1973, director general de política comercial 1978-82 i secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda 1982-85, aquest any passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea En 1991-93 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE, i en 1993-96, d’economia i hisenda Diputat…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…

El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968 Fou professor a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1976-82 Aquest darrer any s'incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991 El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià 1961 i cases Premio Aizpurura 1963 i Casa Imanolena…